Recomanacions AIVET: cap a una FP més integrada, sostenible i connectada

Com pot la formació professional anticipar millor les necessitats del territori? Aquesta va ser una de les preguntes centrals de la trobada AIVET, un espai de contrast amb professionals de primera línia que va permetre compartir aprenentatges, detectar reptes i recollir aportacions per orientar el futur de la FP.

AIVET és una iniciativa Erasmus+ que desenvolupa eines basades en intel·ligència artificial per generar coneixement sobre els mercats laborals locals de les persones graduades en formació professional. A partir del treball realitzat al llarg del projecte —anàlisi de dades, desenvolupament d’eines i contrast amb agents del sistema— hem identificat dues recomanacions prioritàries per avançar cap a una FP més integrada, robusta i orientada al futur.

Dins del projecte AIVET, al llarg de les diferents etapes de treball, d’anàlisi i de contrast amb agents del sistema de FP, hem identificat dues recomanacions que considerem rellevants per avançar cap a una formació professional més integrada, robusta i orientada al futur.

1. Integrar millor les dades disponibles

Catalunya disposa de fonts d’informació valuoses sobre trajectòries educatives, pràctiques, inserció laboral i ocupació. Entre aquestes fonts hi trobem registres d’alumnat, informació sobre pràctiques, dades de la Cambra de Comerç, enquestes d’inserció, registres de la Seguretat Social i altres aplicacions vinculades als serveis d’ocupació i als certificats professionals.

El repte és connectar aquestes dades amb criteris comuns, garanties ètiques i protecció de dades. Només així podrem aprofitar plenament el seu potencial per entendre millor les trajectòries formatives i laborals, identificar necessitats emergents i orientar polítiques públiques més ajustades a cada territori.

Aquesta integració es pot entendre com un edifici que cal construir progressivament.

2. Triangular la informació quantitativa i qualitativa

La segona recomanació és combinar les dades quantitatives amb informació qualitativa procedent d’entrevistes, tallers i experiències de professionals, empreses i persones graduades. Aquesta triangulació permet captar tant les grans tendències del mercat laboral com els colls d’ampolla concrets que apareixen en el dia a dia de la FP.

Entre aquests reptes hi ha les dificultats per trobar empreses de pràctiques en determinats sectors, la possible invisibilitat de pimes i autònoms en alguns registres, la càrrega administrativa associada a les estades formatives i les barreres que encara limiten la presència de dones en alguns àmbits tècnics.

Integració de RACL, qBID, AQU i Seguretat Social

Dissenyar eines d’IA per a la neteja d’aquestes dades.​
Publicar-ne conjunts de dades anononimitzats.​
Dur a terme anàlisi estadístiques locals i regionals d’aquestes dades.​
Desenvolupar eines IA per corregir possibles errors (replicabilitat) i observar fins a quin punt petites variacions modifiquen els resultats (robustesa).​
Generar una biblioteca pública de visualització d’aquestes dades.​
Compartir les eines d’IA, els codis de les anàlisi i les visualitzacions en repositoris d’accés obert.​

Triangular la informació disponible

Elaborar tipologies de trajectòries formatives i laborals a partir de dades longitudinals​
Copsar regularment l’experiència subjectiva de les persones mentre estudien, transiten cap a l’ocupació i naveguen pel mercat laboral​
Detectar els principals dilemes i problemes del sistemes de pràctiques externes de totes les titulacions​
Mantenir la tradició d’elaborar informes de prospectiva regularment.​

Contribució a la governança
dels sistemes d’habilitats de l’OCDE

Sistemes d’informació d’aquesta mena faciliten la coordinació de les conselleries i ministeris d’educació, ocupació, joventut i política social.​
Una base informativa més àmplia facilita la implicació de patronals, sindicats i poders locals.

Contribució a una “FP per a la resiliència, les transicions, la sostenibilitat i l’excel·lència” (UE)

Indicador d’ocupació​: Taxa d’ocupació dels titulats recents d’FP inicial ​
(de 20 a 34 anys)
Indicador de pràctiques​: Percentatge de titulats recents d’FP inicial (de 20 a 34 anys) que han beneficiat d’una experiència d’aprenentatge basat en el treball durant la seva educació i formació professional (%)

Reflexions generals destacades

Cal ampliar i connectar les fonts d’informació disponibles, incorporant aplicacions vinculades als serveis d’ocupació i els certificats professionals dins d’una concepció més integrada de la FP.
Les dades de pràctiques poden generar invisibilitats: només reflecteixen les empreses que ja han participat en convenis o que han estat introduïdes als sistemes, deixant fora part del teixit productiu.
La nova FP requereix situar al centre tant l’alumnat com les empreses, fent entendre que formar és una inversió de futur i una via per atreure i retenir talent.
Les pimes, els autònoms i alguns sectors específics necessiten més suport, perquè la gestió de les pràctiques pot comportar una càrrega administrativa elevada.
Seria útil impulsar un perfil professional de connexió o acompanyament que faci de pont entre centres formatius, petites empreses i alumnat, facilitant la documentació, el seguiment i la qualitat de les estades formatives.
Les dades poden ajudar a dissenyar accions més efectives en igualtat de gènere i orientació professional, especialment en àmbits tècnics amb baixa presència de dones.
La intel·ligència artificial s’ha d’entendre com un suport per ordenar informació, detectar patrons i fer visibles necessitats, no com una solució automàtica.

Et convidem a explorar aquestes recomanacions i a deixar-nos el teu feedback. Les teves aportacions ens ajudaran a enriquir el projecte AIVET i a orientar millor el desenvolupament d’eines útils per al sistema de formació professional.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *